Dilluns Tancat: La visió menys culta de L.A.

Eren els anys setanta quan USA es recuperava de la resaca hippy. Les galeries d’art deixaven enrrera els anys pop i començaven a apostar per l’art abstracte, el constructivisme y el minimalisme que marcarien les avantguardes dels artites americans dels 80. Al carrer també començava una etapa grisa, potser per la crisi del 73 o potser per la arrivada dels juppies, qui sap?

Pel contrari, a Los Ángeles, un grup d’artistes es desmarcaven de la resta, això sí, sense cert pesimisme y visió melàncolica. Influenciats per la hot-rod culture, el Tiki sytle, les películes de monstres, el món del tatuaje i com no el retro pop americà, aquests artistes van començar a pintar el que 30 anys després es coneixeria com LowBrow (poc culte).

La majoria d’aquests artistes venien del món de l’ilustració, així que fugien del realisme i de l’abstracció, decantant-se així per una línea subrealista on els ossos de juguet es barrejen amb caps decapitats i nens amb ulls tristos. Artistes com Mark Ryden, The Pizz, Joe Coleman, Robert Williams o els germans Clypton, son els màxims exponents d’aquest moviment.

El Lowbrow s’assenta gracies a la revista underground Juxtapoz Art Magazine, editada per Robin Williams. És aquest mateix artista qui acunya el nom del moviment en un article publicat el febrer de 2006 a Juxtapoz. Williams explica que l’escriptor Gilbert Shelton volia publicar un llibre retrospectiu de l’artista i que el va trucar per preguntar quin epígraf encaixava més bé amb el seu art. Ell va respondre de forma sarcàstica LowBrow, ja que volia diferenciar.se dels cercles de l’alta cultura. Tot i així, William assumeix que LowBrow no és la terminologia correcta pel moviment ja uqe no és una visió poc culta, sino diferent. El debat terminològic segueix obert i alguns critics ja han acunyat el terme, surrealisme pop.

Aquí us deixo amb unes obres del pintor Mark Ryden, sens dubte un de les exponents del LowBrow que més arribat al gran públic.