Dilluns Tancat: La riquesa dels materials pobres

La paraula “crisi” sembla la paraula de la temporada. Si l’any passat era “eleccions” i fa dos “RENFE”, la desacceleració econòmica que pateix el país sembla que ens acompanyarà durant el 2009. Sempre s’ha dit que els moments de crisi i de recessió són els de major creativitat. Jo no sé si això és cert, però el que no hi ha dubte és que la crisi trastocarà la Nostra manera de veure el món i com a conseqüència la Nostra manera de expressar-nos. Utilització de materials reciclat? Ja s’en fan de bosses i portamonedes. Critica a la societat? Ufff això ja és molt vell. Què tal un reton als orígens?

A Itàlia a finals l’any 1967 el crític i comissari d’art Germano Celant acunya el terme arte povera. Artistes del nord del país de la bota, com Mario Mertz o Giovanni Anselmo comencen a treballar amb materials de molt fàcil obtenció com fusta, fulles, roques, vidres, vegetals, carbó o brossa. Aquests materials seran coneguts com a materials pobres i d’aquí el nom d’aquest corrent.

Els artistes fugen de la comercialització de l’obra d’art (al contrari que el pop-art), volen ocupar un espai físic i exigeixen d’intromissió del públic. Volen provocar una reflexió entre l’objecte i la forma manipulant el material en si i observant quines son les seves qualitats.

Tot i que els artistes son molt heterogenis i es concentren al nord d’Itàlia, aquest moviment es farà molt conegut per la 5ª DOCUMENTA de Kasell