dilluns, 29 de setembre del 2008

Disseny, dolços, xef a casa

La primera cita de la temporada està pensada per fer en una tarda.


La idea és citar-nos en el banc de davant del cinema Verdi de gràcia, això si no està ocupat per un venedor d’antiguitats que cada cap de setmana esposa els seus relíquies literàries, musicals i joguines dels anys vuitanta.
El primer que farem serà passejar-nos per aquest carrers del cor de gràcia, travessar la plaça revolució i girar pel carrer Ramón i Cajal.
Allà, veurem un local molt entranyable ideal per aquells berenars dolços i consistents que ens transportaran a la nostra infantesam, La Nena.
Una granja com les d’abans, taules de marbre, cadires de colors, parchís i altres jocs de taula i prestatges pens de llibres.
Però la Nena no és només l’ambient el que la fa entranyable, l’acompanya una bona carta de xocolates, tes, cafès i sucs naturals, batuts i un munt de dolços: crepes, gofres, pastissos variats, galetes.... Una carta dominada per dolços però on també trobem quiches de ceba, carbassó, pastanaga, porros, nou moscada, entrepans vegetals...
Sense oblidar-nos de la tradicional xocolata amb xurros, un clàssic.
Tota aquesta tradició elaborada amb productes ecològics.




La Nena, Ramón i Cajal 36, al Barri de Gràcia de Barcelona.





Be House

Després d’aquest mega berenar, cal estirar les cames, passejar-nos pels carrers de Gràcia fins a arribar a baix de tot, als jardinets i endinssar-nos pel carrer Bonavista. Allà, aquest dissabte em vaig quedar encuriosida per una botiga, la Be House, una mena de paradís pels objectes de la llar amb un toc de disseny i tota mena de gadgets dignes de ser esmentats a la nostra secció d’andròmines.
Ja només entrar, em vaig enamorar dels botiquins per guardar les medicines de casa, fets de llauna i amb una gran creu vermella.
Quan vaig anar entrant més al fons de la tenda vaig veure que era molt més gran del que semblava per fora, no s’acaba mai, decorada amb el minimalisme que se li pot adjudicar a una atmosfera totalment blanca tacada per aquests mil i un objectes estranys, llibres i roba.
Dos fets em van cridar l’atenció d’aquesta botiga: el primer van ser unes bambes semblants a les Munich de futbol sala dels anys setanta però a l’estil xinès. L’embolcall, en comptes de la típica capsa de sabates, era una bossa de cartró d’aquelles d’un super americà. Unes bambes que feien tota la pinta de ser el calçat d’un jugador de ping-pong xinès.




Un xef a casa

Cuiner a domicili i no és un robot de cuina. Per si et vols sentir com un marqués durant una nit.
I ja per acabar amb la vetllada, després del cansanci del llarg passeig per gràcia i després d’haver comprat les bambes a la Be House, hem de tornar a casa, allà ens espera el cuiner a domicili que hem contractat per aquesta nit especial de dissabte.
Cada vegada són més els cuiners que s’apunten a aquesta manera de fer cuina.
Es tracta d’una persona dedicada a l’art de cuinar que et ve a casa amb els ingredients que heu acordat pel menú, es posa a preparar el sopar, a servir-te’l i després a deixar-te la cuina neta com una patena.
He consultat per internet aquesta mena de negoci i podem trobar xefs de moltes menes, italians, japonesos, de cuina tradicional catalana... de tot.
Us poso uns exemples:
Giovanni Zanzi, és sicilià i si sou molts a casa, s’encarrega de portar-vos els cambrers, someliers i fins i tot la vaixella.
Un altre exemple és aquest japonès, trobat en un anunci per internet:

Si esteu interessats en contractar un cuiner a domicili, internet és la millor solució, en pots trobar un munt. Aquí hi ha alguns exemples:

http://www.saborencasa.com/
http://ciudadbarcelona.olx.es/cocina-casera-catalana-e-internacional-a-domicilio-en-barcelona-iid-8703079
http://www.loquo.com/ps/servicios/eventos/cocinero-a-domicilio/9748229
http://www.directoalpaladar.com/2005/07/20-un-chef-a-domicilio http://www.giovannizanzi.com/