Vivim immersos en un univers pop. Estils musicals, de vestir, de decorar… en resum de viure, s’adornen amb l’adjectiu de moda: “pop”. Crec que Warhol estaria content ja que ha aconseguit que la reutilització de la imatge hagi provocat la pèrdua del concepte. Sens dubte estem saturats de pop-art. Tot i així, la setmana passada quan preparava aquesta secció dedicada al moviments artístics que més han influenciat l’historia de l’art durant els darrers anys, pensava que el pop-art és l’evolució lògica que tocava pel segle XX. Estic cansat d’escoltar que el pop va ser un trencament i que és un dels moviments més revolucionaris del segle XX.
Serè breu i ho resumiré amb poques paraules. El pop-art beu de les avantguardes de la primera meitat del segle XX. Amb això no vull iniciar una revoltat antipop ni res per l’estil, tampoc no vull dir que el pop no hagi aportat res dintre del món de l’art. Millor si ho resumim en punts.
Influència de les avantguardes anteriors
- Utilització d’objectes quotidians // Influència del dadaisme
- Utilització de colors plans i no corresponents a la funció representativa // fauvistes
- Utilització de tipografia en els quadres// Artistes de avantguarda com Brossa o la creació de cal·ligrames.
- Critica a la societat burgesa// totes les avantguardes des de el saló des refuseés
- Concepte Kitsch // Utilitzat anteriorment per crítics alemanys a finals del segle XIX
Aportacions del pop-art
- Introducció dels mitjans de comunicació com a referent
- L’art veritablement arriba a les masses
Tot pensant: l’art finalment arriba a les masses, tot i que ho fa 50 anys després. Era aquesta la veritable voluntat de Warhol o potser avui ja estaria cansat de tant populisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada