L'exposició Cildo Meireles planteja, sense ànim retrospectiu, un recorregut per l'obra de l'artista (Rio de Janeiro, 1948) a través de les seves grans instal·lacions, els dibuixos i els objectes realitzats entre el 1967 i el 2008. Cildo Meireles és autor d'una obra d'una complexitat extraordinària, que arrela en la confluència de la política, la filosofia i la simbologia del nostre temps. La recent concessió del Premi Velázquez d'Arts Plàstiques a Meireles (2008) confirma la fascinació i l'interès que suscita la feina d'aquest artista brasiler fora de les fronteres del seu país. La figura de Cildo Meireles és fonamental per entendre l'avantguarda artística brasilera de postguerra, ja que suposa un pont entre el neoconcretisme del final dels anys cinquanta i l'art conceptual brasiler del final dels seixanta. El neoconcretisme, que té com a representants principals Hélio Oiticica, Lygia Clark i Lygia Pape, referències constants en l'obra de Meireles, rebutja el racionalisme extrem de l'abstracció geomètrica per crear obres més sensorials i participatives, que apel·len no sols a la ment sinó també al cos. L'optimisme utòpic d'aquest moviment es va ensorrar després del cop d'estat del 1964, que va donar pas a un règim militar dictatorial i que va marcar una nova generació d'artistes, la de Cildo Meireles, l'obra del qual té un major compromís polític, reflex del context històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada