La Tertúlia

Dir que la nova llei d'avortament que prepara el govern està envoltada de polèmica no és cap secret. Ahir, a Madrid, milers de manifestants van sortir al carrer per mostrar la seva disconformitat amb la reforma de la llei que impulsa l'executiu de Zapatero.
La marxa, amb el lema "Vida sí, avortament no", va ser convocada per centenars d'organitzacions socials. Els manifestants demanaven suport a les dones embarassades, alternatives a l'avortament i que es mantingui el dret d'objecció de consciència dels metges.

Recordem, que tant el Partit Popular com l'església, s'han desvinculat d'aquesta manifestació, traient així el, en bona part, el caire polític que pogués tenir.

La nova llei d'abortament, no és més que una modificació de l'actual. De fet, les reivindicacions d'aquests col·lectius que ahir van sortir al carrer, no van tan enfocades a les novetats incorporades a la llei, sinó que critiquen la pràctica de l'avortament en sí.

Les novetats que incorpora aquesta nova llei, que es preveu entri en vigor a finals del 2009, principis del 2010, és el fet que es consideri que el dret del fetu, concebut com a vida humana, comença a les 22 setmanes de gestació; mentre la majoria de lleis europees marquen en límit per avortar a les 14 setmanes. Una altra novetat és que les noies d'entre 16 i 18 anys, tot i ser menors, puguin interrompre l'embaràs sense necessitat d'autorització dels pares.

Un tema prou important que avui posem a debat.

Entre anuncis: ¿L'hora de què?

Aquest post no va per la Garcia Melero (L'hora Q) ni pel José Mota (La hora de José Mota)
Durant la proposta de l’hora del planeta es el consum de tv va créixer en comptes de baixar. Què va passar? Des d’aquí recordem que la TV també és un aparell electrònic i que també s’havia d’apagar. Total que és una hora per a la Terra?

Dilluns Tancat: "Baixamar o el lloc on ets nat"

"Fotografiar és, per a mi, per sobre de tot un exercici de constant introspecció. Fotografiar sempre, cap endins, a tothora, en qualsevol moment, amb qualsevol aparell i, fins i tot, sense càmera fotogràfica.
Aquestes imatges van néixer sota el calor de l’estiu, en un lloc on vaig passar 33 anys de la meva vida, un petit barri de pescadors en un poble de costa."

Així defineix l'artista Núria Grass aquest seguit de fotografies que podem trombar a la galeria h20.

Un petit tast per vosaltres.

La batalla de les andròmines:

Estic fart de que l’apagon contra el Calvi climàtic no hagi servit de res al igual que no continuem reciclant. Fa poc va haver-hi la polèmica de treure les bosses de plàstic dels supermercats, us en recordeu? A més segur que els presents aquí, per tal d’estalviar-nos pasta hem fet servir la bossa que ens donen al supermercat com a bossa d’escombreries?? I a vegades es una mica guarro ja que no s’aguanta, cau la brossa o regalima… Doncs bé ara ja prou!! Un jove dissenyador català ERNEST PEREIRA sí sí, català que vulguis o no també fa que aquesta andròmina sigui més nostre, ha dissenyat el ComeBagAgain. Darre

ra d’aquest nom s’amaga un suport metàl·lic amb dues nanses que podem penjar a qualsevol lloc de la nostra cuina o galeria sense fer cap mena de fortes i on podem fixar perfectament les bosses de plàstic que ens donen al supermercat per utilitzar-les com a bossa de les escombraries.

Slum Mug

Encara queden uns quants mesos per a l'estiu, però perquè comenceu a demanar-ho amb antelació, aquí us presento la tassa que conveteix qualsevol líquid en granizat. Pose-hi coca-cola, fanta, suc de préssec o qualsevol tipus d'infusió. Aquesta tassa es guarda al congelador, es treu quan es vol utilitzar, s'aboca el líquid i en qüestió de segons, ja tenim un granitzat! Si amb l'imatge i el text no us he convençut, mireu aquest vídeo! Per l'increïble èr de 12'95$. I ara, oferta especial, si en compres 1, te'n emportes 3!

JUKEBOX : RADIOHEAD

Radiohead és una formació britànica de rock alternatiu que va sorgir l'any 1988 quan un jove anomenat Thom Yorke va decidir formar un grup que primerament es deia TNT. Finalment una cançó de Talking Heads (Radio Head) els va ajudar a canviar de nom.
La seva visió de la música es bastant peculiar, moments d'existencialisme i realisme, dirigeixen les seves crítiques a la societat actual. Això ho aconsegueixen amb la força que donen 3 guitarres elèctriques i la veu, en falset, d'un extraordinari Thom Yorke.

Tinc una cita: Ochiai, dolços japonesos

Avui dia no és gens difícil trobar un restaurant japonès. En podem trobar gairebé a cada cantonada de Barcelona.Però trobar una pastisseria especialitzada en dolços, postres i pastissos japonesos no gaire.

Takeshi Ochiai és un mestre pastisser que va venir a Catalunya l'any 80. Al japó ja es dedicava a l'elaboració de dolços. I quan va arribar a aquí va començar a estudiar la cultura dels postres de la cuina occidental per tal d'adquirir més coneixements.

A la pastisseria Ochiai podeu trobar tota mena de dolços japonesos: bomboms, gelats, pastissets i tota mena de llaminadures tradicionals i d'inspiració nipona. En Takashi utilitza la pastisseria per vendre aquells dolços típis del japó i per donar sortida a les seves petites creacions, totes elles inspirades en la gastronomia del japó.

Si aquesta entrada us ha obert o teniu curiositat per degustar dolços japonesos, acosteu-vos a la pastisseria o quedeu-vos al seu cafè per berenar o acompanyar el te amb un dels seus pastisset.

Avui a la darrera hora parlarem d'alguns d'aquests dolços!

Entre Anuncis: La vida en directo

"La vida en directo" així presenta la Mercedes Milà any rera any el concurs Gran Hermano. "Vida "implica "mort" i "jugar" porta implicit "game over".
Diguin el que diguin, CONCURSANT fins al final.

Dilluns Tancat: Amb l’arribada del bon temps… el mar, la llum i Sorolla

Després d’haver-se vist a València, Sevilla, Màlaga i Bilbao, l’exposició Sorolla. Visió d’Espanya. Col·lecció de la Hispanic Society of America, el MNAC acollirà aquesta mostra que reuneix el conjunt dels 14 panells pintats per Sorolla per decorar la biblioteca d’aquesta institució americana que té la seva seu a Nova York.

Atesa la seva monumentalitat, és indubtable que el programa iconogràfic dels murals pintats per Sorolla per formar part de la decoració de la biblioteca de la Hispanic Society of America constitueix una de les empreses més singulars i emblemàtiques de la història de la pintura espanyola. Tanmateix, l'espectacularitat de tot el conjunt ha deixat en un segon pla un procés de realització que va comportar un gran nombre de dificultats i vicissituds per al seu autor. Amb l'objectiu de donar a conèixer alguns aspectes d'aquest procés de treball feixuc i complex, el Museu Nacional d'Art de Catalunya ha organitzat aquesta mostra destinada a donar una visió complementària a l'exposició que es pot contemplar a la Sala d'Exposicions Temporals 1.

la batalla de les andròmines

El Plat Mirall
Avui us presento una de les andròmines més simples però alhora més útils fins al moment. Segurament que moltes vegades hem menjat amb la Nostra parella/amics i se’ns ha quedat quelcom entre les dents o les noies que porten pintallabis volen saber si encara el duen intacte. Quin ridícul! Doncs ara amb SMILE això ja està solucionat. La diseñadora Christina Sicullo ha dissenyat aquest plat que incorpora un petit mirallet
amb al fons amb el que ens podem veure reflexats un cop acabat l’apat.

El preu és de 25€ dues unitats.


Pulsera personalitzada amb ones de so
Aquest és un regal d'allò més original, es tracta d'una pulsera amb forma d'ones de so. No té més, però el detall està en què les ones de so tenen la forma del missatge que hi vulguis posar. Si la pulsera a poguessim reproduir en algun ordinador, podriem escoltar allò que diu.
Un regal molt original per tots aquells amants de la ràdio, de la música o de tot allò que tingui a veure amb les ones sonores.
En vols un? dpncs per 13 euros el pots aconseguir aquí!

La Tertúlia

Aquest dilluns volem parlar a la tertúlia del programa de la polèmica actuació dels Mossos d'Esquadra en la manifestació contra el 'Pla de Bolonya', que va tenir lloc a Barcelona dijous passat.

La policia autonòmica va desallotjar durant el matí del dijous els estudiants amotinats duran mesos a les dependències de la Universitat de Barcelona, prèvia trucada del rector de la mateixa universitat. A mitja tarda, una manifestació sense consentiment, va fer-se amb els carrers de Barcelona demanant l'aturada del 'Pla de Bolonya', per una banda, i denunciant l'actuació policial de desallotjament que els mossos havien dut a terme durant el matí.

El que en un primer moment semblava una marxa pacífica es va convertir en un camp de batalla. L'actuació d'un grup reduït d'estudiants, increpant les forces de l'ordre, va acabar amb un grapat de cops, a tord i a dret, que es va saldar amb estudiants, periodistes, ciutadans i turistes, tots ells ferits.

Per una banda uns mossos que van retirar-se la placa identificadora, que permet en cas de necessitat, identificar al policia en qüestió i sancionar-lo, si fos necessari. Per una altra banda, uns periodistes informant que van ser agredits sense contemplacions.

Demagògies a part, hem d'entendre la situació. Parlem d'un escenari amb tensió, de grups que aprofitaven la ocasió per fer ús de la violència. Sabem que la violència porta com a conseqüència més violència, però són precisament les forces de l'ordre les que han d'actuar pel contrari, per apaivagar els ànims.

Quin penseu que ha de ser el paper dels mossos en situacions com les del passat dijous? Qui, o quins, penseu que en són responsables? Demanaríeu la dimissió del Conseller d'Interior?

JUKEBOX : THE CHEMICAL BROTHERS

The Chemical Brothers és un duet anglès de música electrònica. Juntament amb The Prodigy i FatBoy Slim, han estat els pioners del gènere Big Beat. Al llarg dels anys amb els seus diversos treballs discogràfics han demostrat ser abanderats de l'electrònica, no tant a l'hora d'inventar estils com de millorar-los. També són coneguts pels seus espectaculars directes.



POTSER US SONA : NACHO VEGAS

Nacho Vegas és un cantautor espanyol que estilísticament oscil·la entre la música folk, el pop i el rock. Va participar de ple a la primera fornada de l'indie nacional com a membre de Manta Ray, formació que va obtenir una gran reputació internacional. Ja en solitari, ha publicat 4 àlbums de gran qualitat i s'ha confirmat com un gran lletrista. També ha publicat 3 discos més amb col·laboracions amb Txel Pereda, Christina Rosenvinge i Enrique Bunbury.

Tinc una cita: canviant d'escenari

Tradicionalment, els concert i la música en directe s'ha vist des de Grans Pavellons amb milers de persones, fins al local més petit amb tres tauletes on els músics canten en acústic.

La societat té ganes de canvis, d'innovar, veure coses noves i experimentar el que és desconegut.

Què us sembla veure un concert al saló de casa teva? 

Doncs això és el que cada vegada trobém més a l'escena alternativa de Barcelona. 

Live in the living és una empresa encarregada d'organitzar aquest concerts. No us penseu que contracteu l'artista per vosaltres sols, sinó que vosaltres poseu la casa i ells ja s'ocuparan de buscar públic!

Aquesta és una alternativa a la manca de locals o de llocs per tocar que tenen alguns músics. 

El concepte Live in the Living ja està molt arrelat a Amsterdam i a Berlín, i ara, l'escena barcelonina està agafant aquesta nova cultura amb força.

Live i the Living Barcelona s'encarrega de buscar casa i músics, l'únic que ha de fer el públic que hi vol assistir és apuntar-se a la web. Els anfitrions ja s'ocupen de vetllar pel benestar dels seus condidats amb seients suficients i una mica de piscolapis.

Avui al programa més sobre aquest nou concepte de concerts a domicili!

Gràcies a Broadway: Shrek

El musical de Dreamworks, Shrek, ha celebrat les 100 funcions a Broadway. La història d'animació de l'ogre i la princesa Fiona ja té el seu espai al món teatral.
La grabació del cd original del musical sortirà a la venda el proper 24 de març.

Tinc una cita: de tapes

TAPAÇ 24

Hi ha una nova fornada de bars i restaurants que intentes conservar el tradicional bar de tapes però adaptant-se als nous temps. Un d'ells és tapaç 24, situat al carrer diputació 269, a tocar amb Passeig de Gràcia. 

Baixant unes escaletes t'endinses en aquest local amb el típic bullici de bar de tapes ple de gom a gom, i és que diuen que com més gent hi ha a un restaurant i més atapeït estàs, més bo és el menjar! Doncs això és el que passa a Tapaç 24!

La decoració intenta recordar als típics bars de tapes dels anys 60, aquells que els seus vidres estaven decorats amb dibuixos dels plats dels restaurant amb pinzell i pintura.

Tapaç 24 està obert gairebé tot el dia, de 8 del matí a 12 de la nit. Cuina non-stop!

A la carta trobem tota mena de tapes:

Les més típiques: braves, croquetes, bombes, ensaladilla russa, ous estrellats....

Tapes d'autor: més elaborades com ara el bikini de mozzarela, pernil ibèric i trufa.

Els platillos: guisats com ara la tripa i pota, fricandó o la cua de toro.

Peix fresc de la llotja de Barcelona.

Vaja, tota mena de plats per gaudir amb bona companyia i perfecte per completar-ho amb una visita al cinema, abans, o després per comentar la pel·lícula.

Tot i ser un restaurant molt curiós, on el servei és atent i tot està controlat al detall (la carta és una bossa de cartró on dins hi han els coberts i un toballó) i la qualitat de les braves, continuo creient que els millors bars de tapes són els de tota la vida, i com més "manolo" i més "bruts" més bones són les tapes!

Cocktail: China Town

Avui farem un cóctel que ens transportarà a terres llunyanes i exòtiques. Un cóctels per aquells especialistas en els sabors que volem viatjar. Pujes? Nosaltres preparem un ChinaTown.

Els ingredients.
• 100 ml de sake
• 50 ml de vermut blanc sec
• 100 ml de suc de fruita de la passió (maracuià)
• 50 ml de suc de litchi o de mango
• Una mica de suc de llimona
• Una mica de suc de préssec
Si els ingredents son elaborats la preparació no ho és pas. Només cal abocar tots els ingredients en una coctelera i sacsejar durant uns 30 minuts... Després només cal tancar els ulls i gaudir.

Entre anuncis: OT OTra vez

Avui han començat els càstings per a la 7 edició d'OT. Sí, sí... la 7ª. Jo exfan del programa, començo a estar una mica cansat dels talent shows... per què no el deixen respirar??? Encara que aquest any no hi sigui el Risto... podrà el mercat suportar una altra tongada de triunfitos... Per si no els recordeu a tots... aquí teniu un video amb els participants de les 7 edicions... jo haig de confesar que havien cares que no sabia d'on havien sortit... a veure quants en recordeu vosaltres?

Dilluns tancat: La Memòria de Kiki

La Fundació Joan Miró presenta Her memory, una exposició de Kiki Smith, organitzada en col•laboració amb el Museum Haus Esters de Krefeld i la Kunsthalle de Nuremberg, que presenta l'obra més recent d'aquest artista nord-americana. Es podria parlar d'una exhibition in progress, que s'ha anat ampliant en cadascuna de les seus fins a arribar a la Fundació, punt final del recorregut.

Kiki Smith va néixer a Nuremberg el 1954, envoltada d'un ambient artístic: la seva mare era cantant d'òpera, i el seu pare, l'artista Tony Smith. La seva obra es caracteritza per una constant reflexió sobre l'existència humana i sobre la vida i la mort. Els seus dibuixos del cos humà, alhora traumàtics i poètics, li van donar el reconeixement internacional a finals dels anys vuitanta passats.

La batalla de les andròmines

El kit pels escritors sense inspiració



Per aquells que perden l’inspiració fácilment, avui us porto un kit per a escritors. Sí, seguramente pensareu que només es necessita un llapis i un full, però aquells a que ens agrada escriure trobem que a vegades es difícil començar una història, matizar una frase… vamos que marxa l’inspiració. Amb aquest kit això s’ha acabat.
Aquest pack creat per Elizabeth Dilk es composa de:
. dos blocs de notes per escriure
. un paquet amb 12 llapis ja mossegats previamente per no perdre el temps
. un paquet de tovallons de paper ple de gargots i dibuixos que ens poden inspirar
. un dau on a les diferents cares hi trobem possibles activitats per fer per tal de recuperar l’inspiració.






Nedó mopa
Això de tenir fills no és una pèrdua de temps. Hi ha gent que se les ha enginyat per trobar-li una utilitat al fet que el mogui epr tota la casa a quatre grapes. Aquesta és l'indumentària perfecte per deixar la casa neta com una patena!
No us perdeu el vídeo de l'anunci! Molt a la japonesa!


Baby Mop from Chris Milk on Vimeo.

La Tertúlia

Si la setmana passada vam tractar el projecte de llei promogut per la Conselleria de Cultura de la Generalitat, que afavorirà a casa nostra el cinema en versió original, aquest dilluns volem continuar parlant sobre la nostra llengua, el català. I és que avui mateix s'ha posat en marxa una campanya de sensibilització, pel que fa a l'ús del català en el sector de l'hosteleria.

La Generalitat inspeccionarà des d'avui mateix l'ús del català en el sector turístic, d'acord amb la llei de política lingüística. En cas d'incompliment de la normativa, que obliga a retolar i poder atendre en català, s'aixecarà una acta informativa, que passats tres mesos es podria convertir en sanció.

Un de cada cinc turistes que s'allotja en un hotel de Catalunya és català i, per tant, pot demanar que se l'atengui en la seva llengua. Si fem un cop d'ull a l'incompliment de la normativa, que durant el 2008 es va saldar amb un total de 1.500 denúncies, comprovem com el sector turístic, no n'està prou de preparat i sensibilitzat.

"Tot català o catalanoparlant té dret a ser atès en la seva llengua dins del seu propi país". El director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, recorda que la llei de política lingüística deixa molt clars els drets dels clients quan són atesos en un establiment que es trobi en territori català. I és que la normativa vigent obliga els establiments oberts al públic a tenir com a mínim una persona que entengui el català, encara que no té cap obligació de parlar-lo. Els comerços, hotels, bars, restaurants i altres serveis també han de retolar en aquesta llengua i tenir-hi les cartes del menú i els fulls de reclamacions.

Tots hem viscut exemples de que això no funciona, o bé no ens entenen, o trobem cartes o rètols amb errors ortogràfics. Això demostra per una banda la ineficàcia de la llei de política lingüística, i per una altra, la irresponsabilitat dels empresaris.

Com cada setmana volem conèixer la vostra opinió. Parlarem de la nova campanya d'ús del català que ha preparat la Generalitat a ritme de Bollywood, i quina en pensem que n'és l'eficàcia.

JUKEBOX : THE CRANBERRIES

The Cranberries es van donar a conèixer amb el seu major èxit "Zombie". Però més enllà d'aquesta cançó hi havia una formació que ja havia maravellat a la crítica amb temes com "Linger" i "Dreams", i que ens demostraria en els anys següents que el seu èxit no era pura casualitat. Amb una veu que ha captivat a tothom alguna vegada, The Cranberries es convertien en un dels clàssics indiscutibles dels 90.



POTSER US SONA : HERMAN DÜNE

Herman Düne és un duet, format per David-Ivar i Neman Herman Düne, que practica un folk-soul acústic inspirat en Van Morrison i en Jonathan Richman & The Modern Lovers. Estan intimament relacionats amb l'escena de l'antifolk neoyorquí, encara que el seu disc «Giant» l'han editat a través d'una multinacional discogràfica, arribant a un públic molt més ampli que amb el seus treballs anteriors.

Dominis: sigues original regalant

Planeta Plutón

T'has preguntat mai d'on treuen les andròmines el Carles i la Natàlia?

Algun cop t'ha fet gràcia algun gadget i l'has volgut comprar?

Aquesta pàgina web és ideal!

Aquí trobaràs un munt de regals perfectes per regalar. Són del tot originals!

Trobar un objecte és molt fàcil: hi ha un cercador d'objectes per categories: gadgets, música i Mp3, jocs i joguines, llar, nens,...

i un cercador per preus: d'aquesta manera, et serà fàcil trobar un regal original que s'ajusti al teu pressupost.

Al programa d'avuí veurem algun exemple!

Tinc una cita

Aquest dilluns, com no podia ser d'una altra manera, la Natàlia ha decidit portar-nos per Londres, concretament al Soho.

Es tracte d'un barri com podria ser a Barcelona el Born o el Raval. És una petita àrea multicultural del centre de Londres, que acull la indústria, el comerç i l'oci. Si durant el matí és una zona comercial amb tot allò que ens puguem imaginar i més, cap al vespre els restaurants i els pubs es fan amb la totalitat de la zona. També acull la principal zona gay de la ciutat.

La peculiaritat de les façanes ens traslladen gairebé a una altra època.

Si penseu viatjar a Londres, el SOHO és imprescindible.

Dominis

Dos llocs webs ideals per aquells que volen viatjar a Londres, amb perspectives de quedar-s'hi, ni que sigui per un temps.

La primera adreça és http://www.forolondres.com/, és una web que la trobarem en castellà, i que serveix per aquells que més aviat prefereixen fer turisme per la capital anglosaxona. És a dir, per un període de temps determinat. Llocs a visitar, allotjament, etc.

La segona recomanació és més aviat per aquells que pretenen fer un pensament. http://www.gumtree.com/ dóna la possibilitat de cercar un pis, una feina, per establir-nos a Londres durant un període de temps indefinit.

Dues adreces imprescindibles si volem viatjar a Londres.

Gràcies a Broadway: Billy Elliot

Un dels musicals que trenca els tòpics que envolten el món de la dansa és Billy Elliot en el qual el protagonista és un noi que viu en un barri obrer anglès en un entorn familiar hostil ja que la seva mare va morir i viu amb el seu pare i el seu germà que pateixen la crisi que va viure Anglaterra durant l'època de Margaret Tatcher.
Billy descobreix la seva passió per la dansa i això provocarà tot de contradiccions dins seu i la relació amb la família serà complicada.
Aquesta història va tenir gran èxit de públic i crítica que va elogiar la direcció de Stephen Daldry i la interpretació de Jamie Bell.
Un dels espectadors que es va emocionar veient la pel·lícula va ser Elthon John, responsable de la música de Billy Elliot, the musical. L'espectacle es va estrenar el 2005 i ha recollit nombrosos premis com el millor musical i el millor actor durant el 2006. També ha fet el salt a Broadway.
Aquí podreu veure una miscel·lània de l'espectacle.

Dilluns Tancat: Jordania Velada

Vistes vetllades consisteix en una sèrie de 14 fotografies de Amman, la capital de Jordània, preses des dels finestrals d'alguns hotels de luxe que dominen la capital jordana. L'autora tria un punt de vista que ofereix una visió privilegiada sobre la ciutat i encarna un símbol de poder per referir-se a l’enfrontament de cultures, les desigualtats o la diferència econòmica. Així, adopta una perspectiva que simbolitza la mirada dominant, però esbiaixada, d’Occident a Orient; una pretesa omnipotència que només amaga la incapacitat per “mirar” a l’altre i que ens recorda que la hipocresia és un dels mals centrals de la nostra societat.

La batalla de les andròmines:

El paracaigudes de taps de suro

Hi ha un moment a totes les celebracions que a mi em possa dels nervis. Es quan han d’obrir totes les ampolles de champany o cava. Aquell momento de tensió, crits i histèria on tothom corre sota la taula. Estàn obrint l’ampolla, tres, dos, un… i zassss surt el tap de suro a propulsió. Dóna, al cuadre, dóna a la pared i després rebota y cau sobre algú que el lesiona….
Això ja no serà mai més Iasi amb el paracaigudes per taps de suro. Per tant sols 5 € tenim aquest artilugi que ens convida a la festa i que podem reutilitzar tantes vegades com volguem. Alcohol Killer

Es tracte d'una veguda alcohòlica que frena els efectes de l'alcohol. L'anomenen el refresc antiressaca. Ajuda a metabolitzar l'alcohol, i a evitar els efectes negatius d'aquest. És el primer refresc antialcohol dins el mercat europeu. I de moment, pel que fa a Espanya, Andorra i Portugal, l'empresa que el fabrica està buscant distribuïdors. El preu, molt econòmic, 3,25€. Tota una revolució. A més, hi ha de més d'un sabor.

Entre anuncis: El petó que escandalitzà Springfield

La setmana passada, durant l'emissió del capítol corresponent de la 20ª temporada dels Simpsons a USA es van les següents imatges. Tot era part d'un somni d'en Homer. Tot i així les crítiques no s'han fet esperar.
Valoreu vosaltres mateixos i queixe-vos a Antena 3, no fos cas de que comprés capítols nous!

Cocktail: Satanás

Nosaltres ens aliem amb les forces del mal. Baixem als inferns per preparar un satanàs.

Ingredients

100 ml de wisky
100 ml de ron blanc
100 ml de quantró
25 ml de granadina

Es barreja tot en una cocktelera i per servir.ho només clar abocar.ho a una copa i flambejar.ho. El foc segur que ens treu la nostra cara més perversa.

JUKEBOX : PULP

Pulp és un grup nascut a Sheffield, Anglaterra, a finals dels anys 70, encara que el seu primer disc es va editar al 1983. De Pulp destaca el seu carismàtic líder, Jarvis Cocker, un dels màxims representants del brit pop. La facilitat a l'hora de composar lletres de Cocker va anar creixent i va obtenir el seu major reconeixement a meitat dels 90 amb discs rodons com "His'n'hers" o "Different Class".



POTSER US SONA : PASCAL COMELADE

Compositor i multiinstrumentalista, les seves obres són sovint molt curtes i gairebé totes instrumentals. Fa música de vanguardia sense oblidar les arrels, aquestes provenen del sud de França, pais on té un gran reconeixement al igual que al Japó.
Però si una cosa diferencia a Pascal Comelade d'altres artistes és, sens dubte, la seva capacitat per utilitzar tot tipus de joguines com instruments musicals i la facilitat que té per introduir-les dins del seu repertori.
Reconegut a tot el món, ha fet col·laboracions amb altres grans artistes, aquí deixem un video d'exemple on participa la compositora PJ Harvey.

La Tertúlia

Qui ens havia de dir, que aquella pregunta sense malícia realitzada per la Rosa del programa 'Malalts de Tele', que es feia per TV3, i que feia així: El porno en versió original o doblat al català? tindria tanta repercussió anys més tard.

Amb aquest petit recordatori, que ens serveix per introduir el tema de la tertúlia d'avui dilluns, veiem com —tot i que ha plogut molt— l'etern debat sobre la versió original o el doblatge en català, encara avui perdura.

Tanmateix, en els darrers dies ha rebut importància i protagonisme el tema, degut a les últimes declaracions del Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. El conseller explicava la setmana passada l'elaboració d'una llei del cinema que potenciarà la versió original enfront del doblatge, ja que —en paraules del mateix conseller— : "les versions doblades van en contra de l'autenticitat i la integritat de les pel·lícules". Tot i així, Tresserras assegurava que la llei té per sistema acabar amb el monopoli del doblatge i buscar la paritat del català i el castellà als cinemes.

El tema a fet aixecar ampolles. Per una banda els puristes, que estan en contra —per sistema— de tot, i encara més si aquest tot es fa en català; i per una altra banda, les crítiques han plogut dels mateixos dobladors, que preveuen veure disminuïda la seva feina.

Avui, per tant, recuperem aquella pregunta de la Rosa, i us preguntem: El cinema en V.O. o doblat al català?

Gràcies a Broadway: Spamalot

L'únic musical que es manté a la cartellera barcelonina des de principis de temporada i que ja han vist més de 140.000 espectadors.
El musical és de la factoria dels Monty Python i està basat en la pel·lícula que ells van crear Los caballeros de la mesa cuadrada.
És la primera vegada que aquest musical es representa fora del món anglosaxó i ha rebut l'aprovació de Du Prez, un dels membres d'aquest grup que han revolucionat la manera de fer teatre, cinema i televisió amb una estètica i un humor ben característic.

Dominis: concurses?

Ets dels que t'agrada participar a tota mena de promocions per veure si tens sort i et toca un viatge? o 1.000€?
Aquesta pàgina web està feta per tu. Un munt de promocions per a què concursis i puguis optar a un premi!

Tinc una cita: un passeig per la moda sostenible

Podem anar a la moda i contribuïr a que el món sigui més just.
Cada vegada hi ha més iniciatives que construeixen a la Roba ecològica. Un concepte que fins ara aplicavem al menjar i que amb la roba fem l'associació equivocada amb la moda ètnica.
Però no. Cada vegada més marques i més iniciatives produeixen les seves prendes de manera sostenible. Roba que pot entrar al mateix mercat que les grans firmes de moda ja que els seus dissenys són tan in com l'últim en tendències que veus pels carrers del Soho de Nova York.

Barcelona s'ha afegit a aquesta moda sostenible i molts botigues ofereixen marques basades en aquest concepte. Avui, al programa veurem el circuit de moda sostenible de a la ciutat Comptal.
De moment, perquè us feu una idea de què és això de la moda sostenible, visiteu el web de Misión Misericordia, una iniciativa peruana de moda actual i sostenible.

O la web de calçat Veja i el seu blog

La Tertúlia

La professió més antiga del món, la prostitució, no deixa de ser a Espanya una de les feines més perseguides. Ja sigui per les màfies que hi ha al darrere, o per la mala imatge que dona a les ciutats, o per les incomoditats que poden produir al veïnat on es produeix aquesta pràctica sexual.

El fet és que no falten propostes de l'administració per eradicar la prostitució, o almenys la part visible, la pregunta seria si aquestes mesures són les idònies.

A Lleida, aquest passat dissabte, s'ha posat en funcionament una ordenança que preveu multar a les prostitutes i als clients que demanin aquest servei, amb una sanció que oscil·la entre els 200 i els 3.000 euros. De moment, la policia de Lleida ha començat aquest cap de setmana informant a les dones que treballan exercint la prostitució. Aquest pla preveu eradicar la prostitució a les zones més visibles de la ciutat, i també conta amb un pla d'actuació dels serveis socials, aquest últim encara no està dotat de pressupost. Per tant, potser estaríem construint la casa per la teulada.

A Barcelona, una ordenança similar tenia la funció d'acabar amb la prostitució a les zones més turístiques de la ciutat, com per exemple, la Ronda Sant Antoni. Ara, aquesta artèria de la ciutat sembla no albergar aquest tipus d'actes de prostitució, però només cal marxar a sos o tres carrers al darrera, al mateix Raval, per veure que aquest pla de l'Ajuntament no ha acabat amb la prostitució, més aviat l'ha desplaçat.

JUKEBOX : MASSIVE ATTACK

La força pionera que hi ha darrera del naixement del trip-hop. Massive Attack estaven entre les bandes més innovadores i amb més influència de la seva generació. El seu so hipnòtic va marcar les pautes a seguir dins de la música dance dels noranta, facilitant el camí a grups com Portishead, Sneaker Pimps, Beth Orton i Tricky.



POTSER US SONA : CAT POWER

Cat Power és el nom artístic de la cantautora nord-americana Charlyn "Chan" Marshall. La seva música pot ser qualificada com country alternatiu, encara que aquesta és especialment minimalista i s'ha caracteritzat per explorar altres géneres i estils a través de la seva llarga carrera. En les seves gravacions toca normalment la guitarra i el piano, i sovint és acompanyada por un banda de músics tant a l'estudi como en concert.

Entre anuncis: "La noche es para mi, pero Eurovision, no"

Ja tenim represant per Eurovisión. Sí, finalment es la Soraya. No sé si dir quina sort ja que no és Melody o dir quina desgràcia. De moment el públic espanyol ha votat i Europa a diverses web ja mostra la seva disconformitat. Us deixo que valoreu vosaltres mateixos. Però jo em pregunto... tantes gales per això?

La batalla de les andròmines

Webcam de cine
No calen paraules. Llums, càmara, acció!

per només 35$!!!


La torradora de vidre
Quantes vegades s’en ha cremat el pà o les torrades???? Jo no sé si ho sabieu però les torradores són un dels electrodomèstics més perjudicials per la salut pel contacte directe dels aliments amb les resistències.
Doncs bé, això ja és cosa del passat amb el Transparent Toaster de la casa inventables. Com us podeu imaginar es una torradora de vidre. On en cada moment, nosaltres podem controlar l’estat del nostre pà. Com us podeu imaginar no tot es de vidre, ja que el vidre no té la capacitat d’escalfar tant. La resistència està per dintre i està separat per un material semblant al de la vitroceràmica però en transparent.

Dilluns Tancat: "Ocaña, la verge de les rambles"

Em prenc aquesta licència, per anomenar a un dels artístes més peculiars i alhora més oblidats de les últims anys en el panoràma espanyol: Ocaña.
Aquest Sevillà va arribar a Barcelona amb 23 anys en busca de llibertat. Homosexual y orgullós, va ser un dels primers activistes en lluitar a favor dels drets del colectiu GLBT.
Influit per la seva cultura natal, tota la seva obra gira al voltant de la iconografia religiosa catòlica. Tot i això, cal destacar que Ocaña era artista no només per pintar, sino també per la seva forma de viure: un altar al balcó, vestits de flamenca, ... 24 hores al dia de performance.
Ara al seu pis de la plaça reial de Barcelona nº 10 podem trobar una mostra de les seves pintures comentades pels seus grans amics, Ventura Pons, Nazario, Copi... icones d'una Barcelona encara encarcarada que començava a veure la llum divina.