Gràcies a Broadway: Mamma mia! (versió karaoke)

Cada cop és més habitual veure un musical en l'adaptació a la gran pantalla. Un dels casos més recents, ha estat Mamma mia que es va estrenar aquest agost. Doncs bé, ara teniu l'oportunitat de poder veure el musical i al mateix temps poder cantar-ne les cançons.
Els cinemes Cinesa Diagonal de Barcelona, juntament amb altres cinemes de l'Estat Espanyol, proposen la versió karaoke en la projecció de la pel·lícula.
Aquesta versió es va estrenar el dia 17 d'octubre i fins al dijous que ve teniu l'opció de cantar amb Meyl Streep i Pierce Brosnan.


Sinopsi: La Sofi és una noia que viu en una idíl·lica illa grega i el dia abans del seu casament decideix saber qui és el seu pare. Convida a 3 possibles candidats que 20 anys enrere van visitar i van ser amants de Donna, la mare de la Sofi.
Aquest musical basat en les cançons del mític grup ABBA es va estrenar a Londres el 1999 i va tenir un gran èxit. També va tenir produccions a Broadway, Madrid i actualment el podem veure a Barcelona, concretament al Barcelona Teatre Musical (Montjuic)

Entre anuncis: la crisi arriba a la TV

Llegint la prensa digital he trobal les conseqüències de la crisi a TV. Esteu preparats? Aquí van!!

. Augment dels "call TV" (progames aquests de sopa de lletres i jocs per telèfon)
. Disminució pressupots pels programes de nit.
. Disminució dels costos en programació.
. Pèrdues dels ingressos publicitaris per valor d'un 25%
. Reducció de plantilla i externalització
. Incentiu pels acomiadaments "voluntaris"

Això m'ha fet pensar. I he arribat a la conclusió que no cal queixar-se tant de la TV. ja que, la cosa pot anar a pitjor?

Dominis

si vols estalvia...no pots perdre't el domini d' avui.

Aparentment, una botiga de mobles, per dintre...

Barcelona ja fa temps que ha entrat dins les ciutats més modernes del món. I no és només a Nova York on pots trobar aquells d'aquells que entres en cada planta i et sorprens de l'elegància i activitat que s'hi viu, com ara la típica editorial d'una revista de tendències. Avui us apropo a un local que es podria acostar a questes característiques. Es tracta de Muebles Ciudad. Un edifici de tres plantes situat al carrer Ciutat número 5, ben a prop de la plaça Sant Jaume. Aquest edifici reuneix una productora televisiva, cinematogràfica, musical i disseny en un mateix complex que inclou un bar restaurant a la primer aplanta on pots escoltar música i connectar-te a internet dins una atmòsfera molt acollidora envoltat de disseny modern amb una mica de classicisme. A Muebles Ciudad, podràs formar part de la creativitat de les seves activitats ja que hi ha un programa setmanal per què el púbic pugui participar. Diumenge és el dia de la cançó, tu tries el tema. Dilluns tu tries les fotos. Pots fer que projectin les teves diapositives de viatges, bojeries... Dimarts et toca fer de DJ, posa la teva música (ideal per a l'aitor) Dimecres és el torn de veure una peli, la que tu triis. Dijous la teva exposició. Divendresi Dissabte al teu ritme. Una aparent botiga de mobles al mig de Barcelona i plena d'activitat a l'interior! Muebles Ciudad.

Dilluns Tancat: Les imatges de La Movida

La Movida està de moda. Això es un fet irrefutable. Tot i així, com sempre passa quan s’arriba a les masses, l’esència s’ha perdut. Sovint ens quan parlem de La Movida ho fem per referirnos a personatges com Alaska, Pedro Almodóvar, Bibiana Fernández y com a molt Nacha Pop. Sovint ens oblidem del veritable esperit d’aquest moviment.

La setmana passada, però, un estudiant d’història de l’art va presentar un llibre sobre l’obra de COSTUS, uns pintors andalusos que van saber retractar com ningú l’espanya del principis dels 80. Això em va fer pensar en els grans oblidats de la Moguda. Aquells que també van contribuir a pintar una Espanya amb colors més àcids i van influir en la imatge del país.

Només diré tres noms: CEESEPE, PABLO PEREZ MINGUEZ y COSTUS. Aquí va el meu homentage a aquest ilustrador, fotogràf i pintors que amb el seu eclepticisme van saber captar la veritable imatge de La Movida.

Aquí us deixo amb una fotografia de Pablo Perez Minguez per ambientar-se.

Tertúlia

Aquest dilluns volem deixar de banda l'anomenat tema de la CRISI per parlar dels famosos, dels mitjans de comunicació i dels drets i deures d'ambdós.
L'Audiència de Madrid prohibeix que els mitjans de comunicació emetin imatges de relacions sentimentals de famosos, ja que atempten contra els drets fonamentals a la intimitat i la pròpia imatge.
Aquesta decisió prové d'una demanda interposada pel presentador de televisió Gonzalo Miró, la cadena demandada és Telecinco, que no ha dubtat en interposar un recurs al Tribunal Superior.

La resolució de l'Audiència de Madrid comportaria que ara, als famosos només se'ls podrà gravar quan hi hagi interessos econòmics propis, és a dir, mitjançant exclusives? Què en penseu del periodisme rosa que es fa a España?

Aquesta nit resoldrem moltes d'aquestes incògnites.

JUKEBOX : OMD

Considerats uns dels pares del tecno-pop, Orchestral Manoeuvres in the Dark (OMD) començaren la seva carrera al 1978. Influenciats per grups com Kraftwerk o Joy Division van crear el seu estil propi i es van convertir en un referent per altres grups com ara Depeche Mode.

POTSER US SONA : RUSSIAN RED

Lourdes Hernández amb tan sols 22 anys ha aconseguit enamorar a mitja Espanya amb el seu disc de presentació "I love your glasses" (2007). Amb una veu senzilla, sensual i alhora infantil recorda a altres cantants com Suzanne Vega o Feist.

Consultori de la Dra Mel

Si teniu pressa, si la rutina us fa avorrir les vostres relacions sexuals, si us agrada el risc, si voleu exhibir-vos el vostre proper encontre ha de ser en un...lloc públic!

Alguns ho han provat al mar, al parc, al lavabo d'una discoteca i d'altres dins d'una cabina telefònica...quin és el vostre lloc ideal?

Confesseu-vos! Que potser ens hi trobarem...

Gràcies a Broadway: Songs for a new world

Hem parlat d'obres de teatre de gran format, però us volem presentar un espectacle musical de petit format: Songs for a new world. Aquest musical va ser creat per Jason Robert Brown i estrenat a l'off-Broadway l'any 1995 amb la participació de quatre acotrs que interpreten, a vegades junts i a d'altres individualment, les 16 peces composades pel creador d'altres espectacles de gran èxit com The last five years i 13.
La consecució de 16 temes musicals combinen tot d'estils com el pop, el gospel, el jazz...que conviden a l'espectador a fer un viatge a través de les decisions que ha de prendre un ésser humà durant la seva vida.
Cançons per un món nou ens planteja tot un seguit de decisions importants però sota un prisma d'esperança i d'il·lusió que mai hem de perdre per tirar endavant.
Aquest espectacle es va poder veure a l'estiu al Teatre Gaudí Barcelona.

La batalla de les andròmines: La tostadora Post-it

Quantes vegades has deixat una nota a la nevera i no l’ha vist la persona que l’havia de veure? Quantes vegades t’agradaria recordar al teu fill una cosa? Doncs ara ja és possible amb aquesta tostadora Post+-it. Què com funciona? Bén facil, tu l’endolles i sobre la pantalla tàctil que té, tu pots escriure el que vulguis. Això per mitjà de la tecnologia es traspassa al pà. És una prototip de la disenyora Sasha Tseng.

Furgoneta reproductora de vinils

Entre anuncis: Mari Luz, La serie

Diuen que la televisió d’avui no té límits. Jo soc dels que creu que a TV es pot fer gaire bé de tot però sempre amb respecte. Però ara, mentres preparo la secció llegeixo les noticies i m’esgarrifo al saber que Antena 3 treballa en una mini sèrie, dividida en dos capítols i que explicarà el caso Mariluz. Si, aquella nena raptada, forçada pel seu veí.
Segons l’emissora es vol analitzar l’història des d’un punt de vista constructiu i per això ja es treballa amb la contratació de Sancho Gracia com a un dels protagonistes.

Tot i així aquest no és el primer cas, com a precedent ja tenim a TVE i la reconstrucció dels fets de Rocio Wanninkhof .

Com ja he dit anteriorment en aquest blog la TV té la funció d’informar, formar, servir i entrentenir. En quins d’aquests cuatre epígrafs encaixem aquesta sèrie?

diminis

si vols saber cóm es el teu mon en xinès? escolta avui " La darrera hora"

Dilluns tancat: L’orginen de tot plegat es basa en impressionar

A vegades ens oblidem d’on venim. Oblidem les nostres arrels i ens endissem en una espiral de fashionisme sense sentit i buit de contingut. I es que ja ho diuen les revistes, avui el que importa es ser modern. Per això només cal un pitillo, unes ray-ban i una camisa d’ HM. Però que importa saber qui es Matisse, Monet, Berta Morisot o Toulose Lautrec?. Quina llàstima no saber-ho, ja que encara que nos ens agradi, l’origen de tot plegat és impressionar. Doncs sí senyors, tot i ja es comenta a debatre,el tret de sortida del que avui coneixem com a art contemporani ve d’aquí. No cal que us presenti noms com Manet o Cezane. Però potser si que cal recordar alguns dels trets del seu estil, ja que marcaren caracteristiques vigents fins avui.

Paris, 15 d’Abril 1874, un grup d’artistes exposen els seus treballs després de no aconseguir esposar en els circuís de l’època. Ho fan a l’estudi de Nadar i com es d’esperar és tot un fracàs tant de públic com de crítica. Tot i axí acaben d’inventar l’impressionisme.

Característiques generals de l’impresionisme

. Trencament de les regles clàssiques de les belles arts
. No ús de la perspectiva
. No ús de figures amb contorns definits
. Importancia del color sobre la forma
.Importància de la llum i de la fugacitat d’aquesta

Així doncs, donant importancia a la llum i trencant el lligam entre pintura i dibuix. L’impressionisme sorgí com a gran primer moviment d’avantguarda.

Tertúlia

Aquest dilluns volem parlar durant l'espai de 'Tertúlia' del programa de la llei de Memòria Històrica. Avui la Fiscalia ha interposat un recurs d'apel·lació a la decisió del jutge Garzón d'investigar els crims del franquisme.
Ha passat massa temps com per tornar a fer memòria i jutjar els crims que es van derivar d'aquell període autoritarista a Espanya? O penseu pel contrari que aquest és un tema pendent, i que s'ha de jutjar per poder passar pàgina?

Cafè le swing: cocktails i cafès al més pur estil vintage

En una de les edicions de A passeig de la temporada passada vam fer una ruta vintage per Barcelona. Doncs bé, una de les botigues esmentades té el seu propi cafè. Es tracta de Le Swing i Blow by le Swing.
Le Swing, ubicada al carrer Riera Baixa del Raval, és el paradís vintage de Barcelona. Els inicis d’alguns dissenyadors de prestigi els trobem en aquesta botiga. Roba dels cinquanta, seixanta i setanta.
Al carrer doctor Dou trobem Blow by le Swing, el paradís dels complements vintage. És un retrobament amb les tendències d’èpoques passades.
Avui però, sortint d’aquestes dues botigues fem una paradeta al seu cafè. Per estar tranquil·lament prenent una beguda ben calentoneta i per gaudir de la nit amb un cocktail envoltat de mobles i decoració vintage. Un local molt glamourós, us ho asseguro!

Cafè le Swing el trobem al carrer notariat nº7 de Barcelona
A Kultura Urbana trobareu mil propostes per fer a Barcelona, és a partir d’aquest web que vaig descobrir Cafè le Swing.

JUKEBOX: MECANO

Aquesta setmana agafarem aire i ens hi capbussarem en la història d'un dels grups més importants que ha donat el pop espanyol. Ana, Jose i Nacho ens van deixar un llegat de clàssics que restaran sempre a la memòria col·lectiva.

POTSER US SONA: ARCHITECTURE IN HELSINKI

Pop colorista i imaginatiu, amb aquestes premises es van presentar fa cinc anys els australians Architecture in Helsinki. Avui dia encara conserven la frescor dels seus inicis i els seus concerts són una garantia de diversió.

Un oasis de relax dins de Barcelona

Sobint, ens costa trobar un moment de relaxació si vivim a una gran ciutat.

I quan volem desestressar-nos, no tenim més alternativa que marxar de cap de setmana o, si estem molt cremats, reservar una estada en un balneari luxós i car.

A Tinc una cita us portem la solució: Aire de Barcelona. Es tracta d'un moder Spa al mig de la ciutat. Al cor del barri del Born de Barcelona.

Una bodega de les antigues: sostre alt, parets de pedra, columnes amb arcades... un paisatge més que adient per instal·lar-hi banys, aigua calenta, freda, tèbia... per gaudir del soroll de l'aigua i els seus mètodes més relaxans.

Aromateràpia, banys àrabs, massatges... Tot un conjunt de propostes que segur que ens fan evadir de l'estrès diari amb una sola tarda.

I no us penseu que els preus estan a l'abast d'unes poques i avantatjades butxaques. Els preus oscil·len entre els 24 i 55 euros.

També pot ser la millor opció per obsequiar amb un bon regal original.

La Bàscula

Després de sortir reganerats d'aquests banys àrabs, quina millor opció que comentar la jugada tot prenent-nos un bon berenar a aquest cafè amb escència argentina? Tota mena d'infusions, cafès i postres i dolços de l'Argentina.

C/ Flassaders 20

Entre anuncis: Els millors programes de la TV pública

Una televisió estatal ha de ser un referent per la resta dels canals del país. A més de formar, informar, educar i entretenir ha de servir. La EBU (European Broadcasting Union) ha publicat la llista dels 7 millors programes de TV pública. Aquí la teniu:

1. New Anatomy Show – Nou programa d’anatomia (NHK Japó)
2. The Speaker – L’altaveu (BBC Regne Unit)
3. How to – Com (VRT Bèlgica)
4. My Funky Family – La meva familia Funky (DR Dinamarca)
5. Country Women’s Cooking – La cuina de les dones (SF Suïssa)
6. Open Newsroom – Redacció oberta (SVT Suècia)
7. Il Recuperatore – El que recupera (RAI Italia)

Què extrany no veure programes com Mira Quien Baila o Noche de fiesta, no creieu?

Dominis: test d'intel·ligència

Us heu preguntat mai quina és la vostra capacitat d'intel·ligència? Doncs ara teniu la pàgina web que estàveu desitjant!
http://www.iqtest.dk/main.swf/
Us hi atreviu?

Gràcies a Broadway: Germans de sang

Un dels primers musicals que van arribar a casa nostra i a més en català! Era el 1994 protagonitzada per Àngels Gonyalons, Joan Croses, Roger Pera i Sergi Zamora en els papers principals.

Una dona soltera, mare de 7 fills està embarassada de bessons i el món sembla que li cau a sobre. Per aquest motiu decideix donar un dels seus fills en adopció a la seva mestressa per tal que el nadó tingui tot allò que ella no li pot oferir. L'única condició d'aquest pacte és que els dos germans no s'han de conèixer mai. Sigui com sigui el destí potser ja està escrit abans que els germans neixin.

Tertúlia

A la tertúlia d'avui volem posar de relleu les retallades que està patint l'Estatut a Madrid. Un dels punts amb major controvèrsia és el que fa referència a la qüestió de l'ús de la llegua al territori. Qui viu i treballa a Catalunya ha d'estar obligat a aprendre català?

còctel

Aviu hi haurà un còctel pels amants dels àcids, un dels grans clàssics de la coctelera: EL MARGARITA.

JUKEBOX: THE CURE

Aquest dilluns a Jukebox podrem escoltar The Cure, el pop més gòtic de mans de Robert Smith. Melodies sinistres alternades amb cançons purament pop per conèixer un dels grups que ha deixat més incondicionals, tant per la seva música com per la seva estètica, arreu del món.

POTSER US SONA: MÚM

Sota l’ombra de Björk i Sigur Rós s’amaguen altres grups islandesos de molta qualitat. Avui us presentem a Múm, música electrònica i minimalista per aconseguir una atmosfera càlida a través del fred polar.

Dilluns Tancat: La visió menys culta de L.A.

Eren els anys setanta quan USA es recuperava de la resaca hippy. Les galeries d’art deixaven enrrera els anys pop i començaven a apostar per l’art abstracte, el constructivisme y el minimalisme que marcarien les avantguardes dels artites americans dels 80. Al carrer també començava una etapa grisa, potser per la crisi del 73 o potser per la arrivada dels juppies, qui sap?

Pel contrari, a Los Ángeles, un grup d’artistes es desmarcaven de la resta, això sí, sense cert pesimisme y visió melàncolica. Influenciats per la hot-rod culture, el Tiki sytle, les películes de monstres, el món del tatuaje i com no el retro pop americà, aquests artistes van començar a pintar el que 30 anys després es coneixeria com LowBrow (poc culte).

La majoria d’aquests artistes venien del món de l’ilustració, així que fugien del realisme i de l’abstracció, decantant-se així per una línea subrealista on els ossos de juguet es barrejen amb caps decapitats i nens amb ulls tristos. Artistes com Mark Ryden, The Pizz, Joe Coleman, Robert Williams o els germans Clypton, son els màxims exponents d’aquest moviment.

El Lowbrow s’assenta gracies a la revista underground Juxtapoz Art Magazine, editada per Robin Williams. És aquest mateix artista qui acunya el nom del moviment en un article publicat el febrer de 2006 a Juxtapoz. Williams explica que l’escriptor Gilbert Shelton volia publicar un llibre retrospectiu de l’artista i que el va trucar per preguntar quin epígraf encaixava més bé amb el seu art. Ell va respondre de forma sarcàstica LowBrow, ja que volia diferenciar.se dels cercles de l’alta cultura. Tot i així, William assumeix que LowBrow no és la terminologia correcta pel moviment ja uqe no és una visió poc culta, sino diferent. El debat terminològic segueix obert i alguns critics ja han acunyat el terme, surrealisme pop.

Aquí us deixo amb unes obres del pintor Mark Ryden, sens dubte un de les exponents del LowBrow que més arribat al gran públic.

Dominis

Aquesta setmana ha estat el torn de la diversió amb les dues webs propostes al programa: www.simpsonizeme.com i www.estasvvo.com. Entreu i disfrute!!!

Cosmopolitan

Us ensenyem a preparar el còctel més famos de N.Y.
Ingredients:
Cointreau 1 ml
Suc de nabius vermells 25 ml
El suc de 1/2 llima
Vodka
6 glaçons picants
1 rodanxa.

Preparació:
Introduir el gel picat, el Cointreau, el suc de nabius vermells, el suc de llima i el vodka. Moure'l molt bé, decorar i senvir amb els complements dels nabius i la rodanxa de llima, que li fan un toc molt cosmopolita.

Coctel GRANISSAT DE ROSES

La coctelera

Aquest dilluns hem fet un còctel afrodisiac-INFUSIÓ DE MENTA I CANYELLA.

Ingredients:
50 gr. de fulles dementa fresca
50 gr. de crosta de canyenlla
1 litre d'aigua.
Preparació:
Deixarem bullir durant 10 min. la menta i la canyenlla a l'aigua, ho deixarem altres 10 min.,i ho filtrarem.

* Tothom sap que la menta és estimulant, però només és veritablement excitant, si s' associa en igual prporció a la canyenlla.

La batalla de les andròmines: el famós Despertador Volador! vs. les superulleres amb càmara incorporada

Despertador volador

la majoria d’humans, el moment més difícil del dia és l’hora de llevar-se. Per a molts es fa interminable i no hi ha despertador que aconsegueixi fer-nos posar de peu de forma eficaç.
Avui us presento un despertador molt a l’estil del Clocky.
Avui us parlaré del Despertador Volador.
Consisteix en un aparell que en el moment de sonar l’alarma (sirena de vaixell, ambulància, policia...) l’hèlice que hi ha al damunt es desprèn del despertador i comença a volar per tota l’habitació, fins el moment en què aconsegueixes agafar l’hèlice i la col•loques al seu lloc, la sirena no deixa de sonar.
Hi ha hagut un abans i un després del Clocky. Mai fins ara els despertadors han arribat a ser tan molestos per molts sorolls estranys que puguin emetre.
Preu: 29,50 euros.

Ulleres amb càmara de fotos

Quantes vegades heu anat pel carrer i heu dit “ai si tingués aquí mateix una càmera ?” O quantes vegades has volgut fotografiar quelcom mentres estaves fent un passeig. Ara ho pots fer i sense donar la nota.
Avui us presento unes ulleres amb càmera de vídeo integrada. Tenen una alta qualitat de gravació ja que disposen d’un sensor de 1,3 Mpx.
A més, els vídeos es poden gravar a la seva memòria intentar de 2 GB que es pot ampliar gràcies a una targeta MicroSD situada a la pota de les ulleres.
Per recarregar no cal gaire cosa, només una bateria incorporada i recarregable.
Si vols passar les fotos i els vídeos a l’ordinador tampoc cal que sàpigues gaire d’informàtica, un USB i els arxius i MPEG. fàcilment reproductible.
Preu: 125.00€

Web: http://www.solostocks.com/

Entre Anuncis: 30.000€ cada programa per ballar un ...

La crisi econòmica ja ha arribat als restaurants

A tots els mitjans de comunicació sentim parlar sobre crisi econòmica, els bancs que tanquen i la gent endeutada per no poder pagar les seves hipoteques, però a tots ens afecta encara que no tinguem hipoteques perquè malauradament la crisi també ha arribat als restaurants!

Els preus de la carta no han baixat però el contingut es veu que perilla perquè no hi ha diners per pagar la matèria prima. Aquest cap de setmana vaig anar a sopar i vaig tenir la sensació d'estar en un restaurant estil Ferran Adrià perquè en lloc de menjar un rissotto vaig degustar-lo com si fos una tapa d'esferificació de grans d'arròs!

Els titelles protagonistes d'un musical

Els grans actors han deixat pas als titelles en el musical Avenue Q que va guanyar el Tony al millor musical del 2004.

Tot de personatges conviuen a l'avinguda Q amb els seus problemes de la vida quotidiana amb tocs d'humor i ironia. La societat, la política i internet són alguns dels temes que prenen vida en aquest musical creat per Jeff Whitty (llibret), Robert López i Jeff Marx (lletres i música) i que omple els teatres tant de Londres com de Broadway.

Per fer-ne un petit tast us poso un video en el qual podreu veure algunes de les cançons enganxoses d'aquest espectacle.

Dilluns Tancat: La riquesa dels materials pobres

La paraula “crisi” sembla la paraula de la temporada. Si l’any passat era “eleccions” i fa dos “RENFE”, la desacceleració econòmica que pateix el país sembla que ens acompanyarà durant el 2009. Sempre s’ha dit que els moments de crisi i de recessió són els de major creativitat. Jo no sé si això és cert, però el que no hi ha dubte és que la crisi trastocarà la Nostra manera de veure el món i com a conseqüència la Nostra manera de expressar-nos. Utilització de materials reciclat? Ja s’en fan de bosses i portamonedes. Critica a la societat? Ufff això ja és molt vell. Què tal un reton als orígens?

A Itàlia a finals l’any 1967 el crític i comissari d’art Germano Celant acunya el terme arte povera. Artistes del nord del país de la bota, com Mario Mertz o Giovanni Anselmo comencen a treballar amb materials de molt fàcil obtenció com fusta, fulles, roques, vidres, vegetals, carbó o brossa. Aquests materials seran coneguts com a materials pobres i d’aquí el nom d’aquest corrent.

Els artistes fugen de la comercialització de l’obra d’art (al contrari que el pop-art), volen ocupar un espai físic i exigeixen d’intromissió del públic. Volen provocar una reflexió entre l’objecte i la forma manipulant el material en si i observant quines son les seves qualitats.

Tot i que els artistes son molt heterogenis i es concentren al nord d’Itàlia, aquest moviment es farà molt conegut per la 5ª DOCUMENTA de Kasell

TERTÚLIA

Avui volem saber durant l'espai de tertúlia quins són els efectes negatius que ha provocat aquesta situació de recesió econòmica a la nostra vida diària. Ha modificat la crisi els nostres hàbit? Deixem de fer coses com a conseqüència de la crisi? Ens costa arribar a final de mes?

Aquestes i moltes altres preguntes ajudaran a conformar l'espai de debat de 'La Darrera Hora' d'avui.

Tenim una cita amb un xef a domicili i gadgets per la llar

Aquesta setmana a Tinc una cita no ens n'anirem gaire lluny.
Primer de tot farem una passejadeta pels Jardinets de Gràcia on ben aprop hi trobarem una botiga amb tota mena d'utensilis de disseny per casa d'allò més curisos.
Després ens en tornarem cap a casa, on ens esperarà un cuiner al nostre servei durant tota la nit.

A Jukebox sonen The Smiths!

Aquesta setmana a la Jukebox tindrem un dels grups britànics més respectats dels 80, The Smiths. Lletres tortuoses de Morrisey combinades amb guitarres virtuoses per crear un pop carismàtic, i apreciat amb el pas dels anys.

POTSER US SONA

Aquesta setmana començo també un subespai dins de la secció Jukebox que podreu anar veient dins del blog, amb el "Potser us sona" pretenc donar a conèixer, o no, a grups minoritaris que no tenen cabuda al repàs de la història de la música (no per qualitat sinó per trascendència). Un breu comentari de l'artista i un video de mostra de la seva música.

BEIRUT

Darrera del nom de Beirut s'amaga un jove compositor del sud dels EEUU, la seva música és una barreja de folk nord-americà, ritmes del mig orient i una obsessió per l'acordeó i la instrumentació de vent. Amb nomes dos discos ha aconseguit omplir d'aire fresc l'escena indie i fer-se un lloc en alguns dels festivals més respectats arreu del món.

La coctelera

Aquesta setmana prepararem un còctel afrodisíac i us ensenyarem a preparar un Cosmopolitan.

Coctel GRANISSAT DE ROSES

Ingredients:
10 roses vermelles, 5 gotes d' essència de roses, 2 gotes de colorant vermell, 75 gr.de sucre i un got d'aigua.

Preparació:
Poseu al foc l'aigua i el sucre fins que bulli, sense deixar de remanar, i deixem que cogui durants uns 5 minuts o fins que es fagi un xarop. Desfulleu totes les roses, menys una, i netegeu-ne bé els pètals.
Afegiu-los al xarop i deixeu-ho reposar uns 20 minuts. Liqüeu aquesta preparació al congelador i un cop hagi quallat, servir el granissat guarnit amb els pètals restants.