La Tertúlia

El tancament de diverses empreses, arran de la crisi, és un fet més que evident; els Expedients de Regulació d'Ocupació, amb prejubilacions avançades i d'altres estratègies, és també el nostre pa de cada dia.
Des de l'inici de temporada 'La Darrera Hora' ha tractat el tema de la desacceleració econòmica en diverses edicions. Hem parlat dels afectats, de les conseqüències, de les bones i les males gestions d'empreses i administració. Sempre hem volgut deslligar la imatge polititzada d'una Espanya en crisi, davant de la visió d'una crisi global que ens afecta a tots, tot i que de maneres diferents.
En ocasions hem parlat de por, creada en part per la psicosi dels mitjans de comunicació. Ser el país del 'totxo', ens ha servit per créixer, desenvolupar-nos —alguns més que d'altres—, i morir; es veia a venir. Però són molts els sector que pateixen aquesta crisi. El sector de la construcció, el sector automobilístic, grans marques de cotxes, i les diferents distribuïdores i subministradores de materials, el sector de l'alimentació —davant la crisi deixem de consumir marques i anem a triar les anomenades 'marques blanques'—. El sector serveis, audiovisual, etc. Per tant, crisi global en un pla horitzontal —pel que fa als sectors—, i crisi global en el pla vertical —en tots els àmbits i països—

Com a conseqüència l'atur creix, i ho fa de valent. Tota aquesta gent parada i que ha cotitzat té dret a una mena d'ajuda, subvenció, manutenció (diguem-li com vulguem). Però avui ens preguntem, hi ha prou amb uns mesos d'atur per trobar una nova feina, en el context que ens trobem? És prou la quantitat que perceben els aturats? D'on s'han de treure tots aquests 'calers', quan el número d'aturats creix mes rere mes?

A Barcelona, una cinquantena d'aturats reclamen una prestació indefinida de 1.200 euros, almenys fins que trobin una nova feina. Una manera se'ns dubte de pressionar al govern per la gestió actual.