dilluns, 15 de juny del 2009
Comiat de Temporada
Vosaltres, com sempre podreu afegir el vostre granet de sorra d'aquesta gran muntanya que suma ja 7 anys en antena.
De 21:30 a 23h. com sempre: Tu fas LDH!
Vam començar amb els Beatles passant per Nirvana i arribant a The Arcade Fire. A La Darrera Hora hem comentat, escoltat, gaudit i ballat amb més de mig centenar de grups que han fet història o que, possiblement, en faran. Aquest dilluns, hem seleccionat 13 formacions que considerem fonamentals dins dels últims 50 anys de música.
dilluns, 8 de juny del 2009
Gràcies a Broadway: Chicago
L'espectacle ens trasllada al Chicago dels anys 20 per ironitzar sobre la corrupció, la justícia, el crim i l'espectacle.
Bob Fosse en va fer les coreografies que s'han convertit en tot un clàssic de la dansa contemporania.
Chicago compara la justícia amb el món de l'espectacle.
A principis d'any es van celebrar els càstings per la producció espanyola d'aquest musical.
Us poso una de les escenes musicals més impactants de Chicago!
La Tertúlia
Ahir es van celebrar les eleccions al parlament europeu, on els resultats globals han marcat una clara tendència cap als partits de dretes. A Espanya, el Partit Popular ha sortit vencedor, dins el bipartidisme PSOE-PP, tanmateix, l'estat espanyol és qui més recolzament ha donat a un partit de centre-esquerra.
Quines són les vostres impressions? Heu anat a votar? Expliqueu-nos-ho mitjançant les diferents vies de contacte de 'La Darrera Hora'
Arcade Fire és un nombrós grup nascut a Montreal. El seu estil està classificat com art-rock, i han aconseguit introduir instruments que no són freqüents en una formació rock com poden ser violins, violoncels, pianos, mandolines, ukeleles, acordions o xil·lòfons, obtenint un so completament nou que funciona amb les seves complexes i rítmiques lletres.
POTSER US SONA : DEATH CAB FOR CUTIE
Death Cab For Cutie és d’aquelles formacions que practiquen música artesanal, però intel·ligent i honesta. Indie-pop amb ritmes suaus i sons agradables encara que no gaire originals. Creadors d’atmosferes i de lletres brillants en clau melancòlic i de ressonància poètica.
dijous, 28 de maig del 2009
Gràcies a Broadway: La botiga dels horrors
D'aquesta companyia amateur han sortit actors/actrius com Toni Sans (Ruddigore o la nissaga maleïda), Carol Muakuku (Matem els Homes, Ventdavall...), Jaume Ortanobes (Willy Fogg,la vuelta al mundo en 80 días) o el director musical Joan Casals (Fama, Cançons per un nou món...).
dilluns, 25 de maig del 2009
Dilluns tancat: Els quinquis dels 80
The White Stripes és una banda nord-americana de garage-rock. Es va formar al 1997 a Detroit. Formen part del resorgiment del garage dels anys 60, caracteritzat per la seva baixa fidelitat de so i les seves composicions i arrangaments simples inspirats, principalment, en el punk-rock, el blues, el folk i la música country.
POTSER US SONA : JOAN MIQUEL OLIVER
Polifacètic i introvertit, Joan Miquel Oliver va publicar l'any passat el seu debut literari sota el nom de "Els misteris de l'amor". Aquest any ha editat el llarga durada "Bombón mallorquí", on el compositor d'Antònia Font ens retorna als seus mons imaginaris i d'absurditat. Tot un plaer de cançons minimalistes on les guitarres i els violins tenen una part important, sense deixar de banda algunes bases electròniques ja habituals en el seu repertori.
Tinc una cita: viatgem a Russia sense moure'ns de Barceola
La Tertúlia
Les eleccions europees són conegudes per la seva escassa participació. Avui ens volem preguntar perquè susciten tan poc interès aquestes eleccions d'àmbit europeu. Volem analitzar el paper d'Europa al món, i per això parlarem amb l'historiador Antonio Álvarez.
A més, volem parlar de les diverses campanyes que han engegat les diferents formacions polítiques. Els atacs directes i indirectes que apareixen com sempre en època de propaganda electoral i que creen aquest circ al qual hi estem tan acostumats.
Recordeu que podeu participar a la nostra tertúlia mitjançant les diverses vies de contacte. El telèfon, el correu electrònic, o el MSN.
dilluns, 18 de maig del 2009
La Tertúlia
Barcelona, concretament, la plaça de Catalunya i Canaletes, han estat els llocs de celebració d'ambdues gestes. En el cas de la Copa del Rei, una minoria de brètols, va fer que la nit acabés amb un total de 45 detinguts, i prop d'una cinquantena de ferits lleus.
Dissabte passat, la celebració de la Lliga, va augmentar aquestes xifres, donant com a resultat 65 arrestats i un centenar de ferits.
Sabem que sovint es tracte d'un grup de gent que sumant-se a aquest tipus de celebracions, intenten rebentar-la i posar en evidència aquells que realment celebren una fita aconseguida pel seu equip. Ho vam veure també, en el cas de les manifestacions anti-Bolonya, com un grapat de joves van carregar-se l'acte pacífic convertint via Laietana en un camp de batalla.
Ara arriba el moment de buscar possibles solucions, i una d'elles és la de canviar el lloc de celebració d'aquest tipus d'esdeveniment. Transportar-los per tant, a un lloc on no empaiti a ningú.
Però ens venen una sèrie de preguntes al cap. Celebrar una victòria del Barça a Canaletes, no és un acte acordat, és una acció que surt de manera espontània. No s'hauria de fitxar a aquests delinqüents, i que quan hi hagi celebracions d'aquest caire, hagin de presentar-se a comissaria i fitxar?
Quines solucions veieu possibles?
Entre anuncis: "si veieu aquest video és que estic mort"
Rosenberg vincula la seva mort imminent amb les de l'empresari Jalil Musa i la seva filla en un missatge de 18 minuts que comença amb un missatge rotund. "Si vostè està veient això és perquè em van matar", afirma, abans que fos abatut des d'un vehicle per presumptes sicaris.
Qui pot dir encara avui dia que la televisó es la caixa tonta?
Andròmines la bola estudiantil
La bola estudiantil
S’acosta l’època d’examens i segons el meu parer aquests són els més difícils… No per la matèria, ni pel tipus d’examen, sino pel clima i la cantitat de coses a fer. Ara quan arriba l’estiu costa seure’s davant una taula i aguantar una estona llarga per poder memoritzar tot el cal. Doncs bé ara ja tenim un objecte que ens ajudarà a restar durant més temps davant la nostra taula. Es tracta de l’Study Ball. Una bola lligada al peu com la que portaven els prisioners antigament. La bola consta d’una compta enrera, que l’usuari pot determinar amb el temps que vol i llavors quan el comptador es posa a cero, patam! Quedem lliures de l’argolla que ens subjectar a la bola. El gadteg en cuestión es d’un dissenyador espanyol, Emilio Alarcón.
La bola pesa
Dilluns Tancat: Els somnis de la Catalina
. Fins a final de mes podem veure l'exposció "Desarmando Suelos" de Catalina Estrada. Aquesta jove ilustradora Colombiana ens presentar una sèrie de triptics i diptics on el barroquisme i barrejat amb el naif més oníric són els protagonistes. Per mostra un botò